Durant el mes de març, la Biblioteca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) aquestes dues col·leccions especials:

Fons Emili Teixidor: Aquest fons consta d’aproximadament 4.400 volums que formaven part de la seva biblioteca, bàsicament assaig i novel·les, a més de llibres que utilitzava a l’escola i a la universitat en la seva època d’estudiant. També en formen part fons originals manuscrits, altres documents i objectes vinculats a la seva trajectòria personal.

Emili Teixidor va néixer el 22 de desembre de 1933 a la població de Roda de Ter (Osona). Va estudiar Dret, Filosofia, lletres, Periodisme i Magisteri, i esdevingué durant anys professor d’institut. La seva vocació literària va sorgir d’un grup d’amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol. En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d’Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l’escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.

Va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País. També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol.

Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d’editor. Fou autor de novel·les com “L’ocell de foc” (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana) i “Pa negre” (que va ser adaptada al cinema per Agustí Villaronga). Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l’any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. El 23 de febrer de 2012 va ser reconegut com a doctor honoris causa per la UVIC-UCC, primera distinció d’aquest tipus que oferia el centre universitari. Va morir el 19 de juny de 2012.

Fons Segimon Serrallonga: Aquest fons consta de 3.602 volums (llibres, revistes i fulletons) que formaven part de la seva biblioteca personal. La temàtica és prioritàriament d’humanitats, amb un clar predomini de la llengua i la literatura. També en formen part fons originals manuscrits, correspondència i altres documents, així com objectes vinculats a la seva trajectòria personal i professional.

Segimon Serrallonga va néixer a Torelló el 1930. Va cursar estudis al Seminari de Vic, i després a la Universitat de Lovaina, a Bèlgica, on es va llicenciar en Filologia clàssica, i més tard a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ho va cursar Filologia catalana. Juntament amb Antoni Pous, va ser un dels membres destacats de l’anomenat grup de Vic, el qual mantingué una estreta relació amb Carles Riba.

Entre 1964 i 1967 va dirigir la revista Inquietud, i el 1977 va ser un dels fundadors, juntament amb Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Lluís Solà i Jordi Sarrate, de la revista de poesia Reduccions. El 1977 va participar en la fundació de l’Escola de Mestres de Vic, nucli originari dels Estudis Universitaris i de l’actual UVic-UCC. De l’any 1991 al 2000 va ser el director de la Biblioteca de la UVic-UCC. A més d’una important obra poètica, és autor de molts articles i estudis sobre literatura, apareguts en revistes culturals i especialitzades, com ara Reduccions (revista de poesia), Els Marges, Serra d’Or, Anuari Verdaguer, etc. En els darrers temps treballava intensament en la compilació i ordenació de la seva obra (poesia, traducció, assaig, etc.), en gran part inèdita. Va morir el 10 d’abril de 2002.

Podeu consultar totes les col·leccions especials catalogades directament al portal de les col·leccions especials.