La missió Gaia, liderada per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha publicat aquest dimecres 25 d’abril el segon llançament del seu catàleg de dades.

El nou catàleg recull les observacions dutes a terme durant 22 mesos, en el període que va des del 25 de juliol de 2014 al 23 de maig de 2016. Amb aquesta publicació, els astrònoms tenen a les seves mans un recurs astromètric extraordinari, i és que els permet disposar de les posicions i brillantor d’aproximadament 1.700 milions d’estrelles de la Via Làctia.

Aquesta segona cartografia conté molta més informació respecte el primer llançament el setembre de 2016, després de 14 mesos en òrbita. Entre d’altres, el segon llançament inclou els colors de més de 1.300 milions d’estrelles, les velocitats radials d’uns set milions d’estrelles i les posicions de més de 14.000 objectes del sistema solar, principalment asteroides.

La porta d’entrada al catàleg es fa a través de l’Arxiu de la missió Gaia, a través del qual s’accedeix a diferents eines de visualització. L’arxiu permet també la consulta de coincidències creuades amb altres grans catàlegs i de documentació completa per explorar les col·leccions de dades.

Com hi participa el CSUC?

Les dades que recull el satèl·lit Gaia són processades i analitzades al Centre d’Astronomia Espacial Europeu (ESAC), a Madrid. Ara bé, quan cal introduir canvis a aquest programari de processament de dades, les proves es realitzen en una altra infraestructura. És aquí on hi intervé el CSUC, i és que el Consorci proveeix la missió Gaia d’una infraestructura de proves a través de la qual es fan els tests del programari de processament de dades de la missió.

El CSUC  ofereix també un clúster de Hadoop per fer mineria de les dades processades i extreure’n informació.

Què és Gaia?

L’objectiu de la missió és cartografiar la Via Làctia per obtenir el mapa d’estrelles més precís que s’ha aconseguit mai. Per fer-ho, la missió estudia la composició, formació i evolució dinàmica i química de la nostra galàxia. Gaia es va llançar el 2013 des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, i té previst finalitzar el 2020.