500 revistes a RACO: entrevista amb Ferran Mateo, director de Dialnet

500 revistes a RACO: entrevista amb Ferran Mateo, director de Dialnet

El passat mes de novembre el repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) va arribar a les 500 revistes incorporades.

Amb motiu de l’assoliment d’aquesta fita, estem fent tot una sèrie d’entrevistes amb responsables de revistes, col·laboradors, experts i usuaris de RACO perquè n’opinin sobre el repositori i la seva trajectòria.

Per això, en aquesta ocasió hem parlat amb Ferran Mateo, director de Dialnet, un portal de difusió de la producció científica que va néixer de forma similar a com ho va fer RACO, essent un servei d’alertes de sumaris de revistes científiques per correu electrònic.

Ferran Mateo, director de Dialnet:

Quin paper creieu que tenen els portals agregadors de revistes com poden ser RACO o Dialnet?

Principalment el fet de poder oferir el màxim de literatura científica en els idiomes prioritaris per ambdues plataformes. I d’aquesta manera poder, mica en mica, solucionar l’absència de les publicacions en determinades àrees de coneixement poc cobertes per altres productes, sobretot d’àmbit anglosaxó.

Quina opinió us mereix RACO?

És fantàstic, un exemple d’una feina impressionant i sobretot d’una gran cooperació. És un èxit poder recollir la gran quantitat de revistes en llengua catalana i ben segur que és una referència en tot el que té a veure amb la ciència expressada i escrita en català, o promoguda per institucions catalanes, o bé referida a continguts sobre la cultura del país.

Quins beneficis hi veieu?

Justament la pròpia cooperació i la cultura de la col·laboració entre institucions. Crec que aquest és un aspecte fonamental. El fet de tenir un gran “aparador” on està reflectida la producció científica de 500 revistes! És un gran pas i una gran fita.

Fa uns 12 anys quan es parlava d’internet es deia que “calia ser-hi a internet”, ara això és una obvietat. Per tant, del que es tracta és d’estar al millor lloc possible i on tinguis més rellevància i visibilitat. La visibilitat de RACO és visibilitat per a les revistes i per al català com a llengua de transmissió científica.

Quin futur veus per a les revistes? I per RACO?

Han passat mes de 350 anys de la publicació de Philosophical Transactions i la revista continua essent un mitjà (el mitjà?) molt important per a la transmissió de la ciència.

Ara bé, en aquests 350 anys, el salt més important pel que fa a la difusió s’ha produït en els darrers 15 anys i això ha implicat, i ha d’implicar, canvis de mentalitat en tota la cadena de publicació dels treballs científics.

RACO ha sabut adaptar-se i això és molt important per a les revistes, perquè saben què han de fer per tenir presència i perquè siguin llegides i citades. D’alguna manera, RACO és un referent per a les revistes i segur que els editors en són conscients.

Ja no s’entén que una publicació no estigui accessible per internet, al marge que sigui d’accés obert o no. És a dir, ja s’han trencat les fronteres d’espai i, en molts casos, també de temps. És probable que en un futur la revista no tingui el mateix format que ha tingut fins ara, però el concepte bàsic és probable que sigui el mateix. Canviarà la forma del contenidor però no del contingut. Per tant, en un futur “productes” com RACO o Dialnet seran molt importants com a aglutinadors de la producció científica.

Dialnet, igual que RACO, són eines facilitadores de l’accés obert als continguts de les revistes, però moltes revistes encara no són d’accés obert. Quin futur creieu que té aquest moviment?

Efectivament, es podria dir que RACO i Dialnet van de la mà en molts aspectes. De fet, actualment a Dialnet de les 6,5 milions de referències bibliogràfiques, 1,4 són accessibles a text complet, i cada vegada anem creixent més. Aquí convé recordar que a Dialnet a més de 10.400 revistes, tenim també llibres, obres col·lectives i tesis doctorals.

Però un cop feta aquesta breu ressenya sobre Dialnet, m’agradaria dir que tant per a RACO com per a nosaltres, l’accés obert és una clara referència i crec que serà difícil entendre dins de pocs anys que tot allò que estigui finançat amb pressupostos públics no sigui visible per a tothom. I és aquí on novament el “lloc” on estiguin aquestes publicacions serà molt important, no només per a les revistes, sinó sobretot per als creadors de la ciència, és a dir, per als autors.

Els autors demanen cada vegada més que les publicacions siguin accessibles i crec que el model està canviant. Per tant, estem davant d’un nou paradigma i d’aquí pocs anys el debat segurament ja no serà si la publicació està o no en accés obert, sinó on ha d’estar i qui en garanteix la qualitat.

Finalment m’agradaria remarcar la importància que dues iniciatives, com ara RACO i Dialnet, nascudes en un entorn que podríem denominar de la “perifèria” i al caliu d’institucions com la Generalitat i les universitats catalanes, en el cas de RACO, i de la mà de la Universidad de La Rioja, en el cas de Dialnet, hagin basat gran part dels seus resultats en l’esperit de col·laboració institucional amb les biblioteques universitàries.

Comparteix