Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema?

Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema?

“La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé”.

Així comença la ressenya de l’article Future of scholarly publishing and scholarly communication: report of the Expert Group to the European Commission (2019) que Lluís Anglada, director de l’Àrea de Ciència Oberta del CSUC, ha publicat al Blok de BiD.

L’informe ressenyat ha estat redactat per un conjunt petit i selecte d’experts (entre els quals es pot destacar Jean-Claude Guédon, Michael Jubb, o Mikael Laakso). Ha estat publicat per la Direcció General per a Recerca i Innovació de la Comissió Europea (CE) amb la finalitat de “donar suport als desenvolupaments polítics de la CE cap a la ciència oberta”. De la lectura de l’informe, Anglada arriba a la conclusió que bàsicament són dues coses les que van malament o les que van pitjor en la comunicació científica:

  • El sistema de comunicació científica que no és un bé públic, és a dir, el seu accés (l’accés a “llegir” els seus resultats) està restringit als pocs que han pogut pagar el cost a les revistes.
  • El sistema de comunicació científica no evoluciona perquè està sustentant una funció que apareix a la segona meitat del segle XX i que és l’avaluació.

Podeu llegir la ressenya completa al Blok de BiD.

Comparteix