500 revistes a RACO: Lligall, la número 500 del repositori

500 revistes a RACO: Lligall, la número 500 del repositori

El novembre de 2018 el repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) va arribar a les 500 revistes incorporades.

Amb motiu de l’assoliment d’aquesta fita, estem fent tot una sèrie d’entrevistes amb responsables de revistes, col·laboradors, experts i usuaris de RACO perquè n’opinin sobre el repositori i la seva trajectòria.

En aquesta ocasió hem parlat amb Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD), que publica Lligall, la qual ha estat la revista núm. 500 a RACO.

Lligall és una publicació científica de l’AAC-GD, iniciada l’any 1988, que recull els principals debats i aportacions sobre la teoria i la pràctica arxivística del país. La revista està formada per un dossier central, el qual recull estats de la qüestió sobre temes relacionats amb el món dels arxius i de l’arxivística i aportacions significatives o novetats sobre qüestions candents per al col·lectiu d’arxivers catalans.

Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya:

Quan i per què vau decidir que la vostra revista s’incorporés a RACO?

RACO ha estat des dels seus inicis un referent per a la publicació de revistes catalanes, i des de fa uns quatre anys ens estàvem plantejant incorporar-hi la nostra revista Lligall per fer-ne difusió. Tanmateix, vam intentar fer una reflexió inicial que ens permetés treure un benefici més clar, fins i tot monetitzar, la nostra revista.

Totes les anàlisis que vam fer, però, ens ho van desaconsellar perquè cap de les accions que féssim en matèria de venda ens permetrien recuperar la inversió inicial. I és que una revista d’abast científic tant concret com la nostra no està cridada a competir amb revistes comercials ni molt menys amb productes de divulgació més oberts.

Els beneficis de la publicació de Lligall ens havien d’arribar per alguna altra banda: per l’obertura i la facilitat d’accés als articles; per la disposició d’indicadors d’impacte real; per la disseminació del coneixement arxivístic per un canal més popular que des del nostre propi web… D’aquesta reflexió vam decidir prendre una doble decisió: publicar Lligall a RACO i obrir un diari digital, LaDaDa, que ens permetria fer córrer les notícies més freqüents en matèria arxivística a Catalunya.

D’aquesta manera, Lligall quedava definitivament com a revista científica i LaDaDa com a clar producte de popularització i difusió de l’arxivística catalana. Potser vam tardar una mica més de temps del necessari, però tots els camins ens han acabat portant a RACO.

Quins beneficis hi veieu?

Sens dubte la facilitat d’accés, la possibilitat de lectura en línia o de descàrrega gratuïta dels articles i, per acabar, i no menys important, el posicionament als cercadors d’internet més utilitzats per facilitar el retrobament d’articles que puguin ser d’interès per a la teva activitat formativa, investigació científica o reflexió professional. RACO ha anat millorant molt en aquest sentit els darrers anys i ho posa fàcil.

RACO, és el que esperàveu? És més o menys del que esperàveu?

Tot just a la fi de 2018 hem incorporat la nostre revista Lligall al repositori. Encara no ens hem assegut a fer balanç dels resultats i de l’impacte que hagi pogut generar al públic potencial. El què sí que puc dir és que la notícia de la seva publicació va ser molt ben rebuda pel nostre col·lectiu professional, que feia temps que ens suggeria de fer un pas així.

Ara, amb la publicació del nou número de Lligall, que ha coincidit amb el XVII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya, on s’han previst alguns canvis organitzatius, farem la primera valoració de tot plegat.

Alguna anècdota relacionada amb el repositori?

De moment cap de substancial. Potser per destacar-ne alguna, la de papers que ens vam enviar amunt i avall entre uns i altres per tirar endavant la tramitació administrativa del conveni. Ara signat en paper, ara en digital, ara escanejat amb signatura autògrafa… els gestors de documents estem sempre molt atents a aquestes dinàmiques, perquè forma part de la nostra professió mirar de fer-les àgils, eficients i efectives. Però tot va acabar bé.

Quin futur veieu per a les revistes? I per a RACO?

RACO és portal de referència i ja aglutina moltes revistes catalanes que, sense aquesta eina telemàtica, potser no serien ni conegudes ni utilitzades com ara es poden utilitzar. La idea, per tant, continua essent molt vàlida i funcional.

La facilitat d’accés i la disposició de dades estadístiques són els dos punts forts del repositori, en comparació a altres portals o llocs web que també ofereixen accés a hemeroteca o a altres publicacions periòdiques. Potser la senzillesa tecnològica ha jugat a favor de RACO i no tant a altres que ho han volgut fer més “bonic”.

RACO dóna accés a tots els exemplars publicats de Lligall des del núm. 1 de 1989, quina valoració en feu?

Les dades que tenim són molt inicials. Uns accessos que ens van fer arribar a més de 3.000 consultes els darrers dos mesos del 2018 i que, segurament, obeeixen a la novetat i a l’impacte inicial de la notícia. Uns d’altres més modestos a principis del 2019 que caldrà veure com evolucionen.

Com he dit, esperarem al mes de maig per fer-ne una primera valoració i, de ben segur, mirarem de seguir posicionant la nostra revista també en altres àmbits a fi i efecte que el públic potencial pugui incrementar-se i pugui utilitzar amb més freqüència els exemplars penjats a RACO. El pas d’afegir-se al repositori va ser fruit d’una llarga reflexió i estem convençuts que ens oferirà tot allò que necessitem.

Comparteix