Les grans editorials acadèmiques han comercialitzat paquets de revistes amb descomptes agregats des de finals dels anys noranta. La proposta de valor per als editors és obtenir un flux d’ingressos garantit amb un alt valor global en dòlars.

Per a les institucions, el benefici ha estat l’accés a un gran volum de títols de revistes a un preu per títol inferior al de la compra a la carta.

Amb el temps, però, el valor real d’aquests “grans acords” ha quedat difuminat. Sovint, les editorials han elevat els preus dels paquets de revistes en un 5-15%, superant amb escreix els pressupostos de les biblioteques.

Això s’ha justificat, en part, per l’addició continuada als paquets d’un gran nombre de títols de revistes especialitzades. Les biblioteques han vist com una gran part dels seus pressupostos van destinats a cobrir aquestes grans ofertes, impedint que pugin gestionar bé els seus recursos i crear col·leccions més adequades per als seus públics.

El que abans era una manera fàcil d’obtenir una col·lecció significativa de revistes amb un descompte en el preu, s’ha convertit en un acord restrictiu que limita la flexibilitat financera i estratègica.

Aquest fet es compara amb els paquets de televisió per cable o per satèl·lit, una analogia idònia en la mesura que el client no pot triar el contingut i deixar de subscriure’s al que no l’interessa i sí mantenir el que vol, ja que els preus són tancats.

Igual que molts consumidors de paquets de televisió han decidit “tallar la corda”, un nombre creixent de biblioteques estan valorant de forma crítica aquests “grans acords”, avaluant les seves col·leccions, la seva relació qualitat-preu i analitzant com poden gastar de forma més estratègica els recursos que destinen a les seves col·leccions.

Al web d’SPARC trobareu un llistat amb les institucions que han cancel·lat aquestes grans ofertes. El llistat, però, no està complet. També podeu descarregar-lo. Les dades es troben sota llicència CC-0.