Jornada “Nous escenaris per a la formació en entorns tecnològics”

La jornada “Nous escenaris per a la formació en entorns tecnològics”, celebrada al CSUC, ha posat damunt la taula algunes de les experiències per dissenyar noves propostes formatives, més flexibles i adaptables, tot aprofitant la innovació en espais TIC. A la jornada, moderada per Mercè Gisbert, de la URV, hi ha assistit una quarantena de representants de diferents universitats catalanes.
En l’acte de presentació, Miquel Puig, director del CSUC, ha comparat l’auge dels MOOC (Massive Open Online Courses) amb l’impacte que internet ha tingut en relació a la música. Segons Puig, però, aquests cursos “no afectaran tant el model educatiu”, sinó que, fins i tot, “poden servir perquè els professors donin classes d’una forma diferent”. I és que, com ha recordat, els alumnes necessiten estímuls, guiatge, avaluació i, sobretot, una certificació. Per la seva banda, Mercè Gisbert, professora titular del departament de Pedagogia de la URV, s’ha referit, durant l’obertura, al pas “d’unes aules plenes de cadires als MOOC”. Gisbert, que ha moderat la resta d’intervencions, ha posat l’èmfasi en la necessitat de basar la universitat en el coneixement, i no pas en la informació. També ha recordat que tant el model de docència com l’espai físic de les universitats actuals és clàssic, i que cal reinventar-se per “ajudar a ser competents digitalment”.
Llorenç Valverde i Magí Almirall, vicerector de Tecnologia de la UOC i director de Tecnologia Educativa de la mateixa universitat, respectivament, han presentat l’“Estratègia tecnològica per al model educatiu de la UOC”. Valverde ha parlat d’entendre la “innovació com un procés”, així com també ha remarcat l’acompanyament de
l’estudiant com la clau de l’èxit de la UOC. Un model al que s’hi ha arribat, diu, gràcies a uns estàndards flexibles, la personalització, la col·laboració… Magí Almirall ha presentat algunes de les eines i aplicacions que utilitzen per comunicar-se amb els estudiants, com ara el multiformat, els microblogging, wikispaces, el LANGblog, que és una escola de llengües amb eines integrades per a l’aprenentatge de la parla, etc.
La següent experiència ha estat la de Miquel Duran, catedràtic de la UdG i doctor en Química, qui ha avalat “l’estratègia disriptiva dels MOOC”. Des de la seva experiència a través de la participació a la plataforma Miriada X, amb dos cursos, Duran s’ha referit a l’impacte que creen els MOOC, als contactes que et permeten aconseguir, a l’experiència gratificant que li han aportat… i és que, com ha assegurat, “aquesta experiència li ha permès obrir el coneixement i fer les coses rellevants i atractives”.
El darrer ponent ha estat Emili Giralt, consultor tecnològic a l’Escola Superior del Cava i el Vi (ESCAVI), qui ha presentat “Les tecnologies immersives i la telepresència col·laboratives, noves eines i metodologies docents per a la formació empresarial. El model de l’ESCAVI”. Aquest és un triple model: presencial, telepresencial i a distància, amb una aula tipus que ha de comptar amb tauletes tant per a professors com alumnes, pantalles tàctils i còdec de telepresència, entre altres. Així doncs, al llarg de les intervencions s’ha reivindicat el treball comú per a la tecnologia d’aprenentatge. Segons Mercè Gisbert, es tracta d’un treball “per aconseguir la internacionalització i la singularització de les universitats catalanes tot assolint una bona estratègia”. I afegeix, “les eines hi són, però hem de saber com fer-les servir”.
Comparteix