Aquesta fotografia de l’esquerra és el retrat del Daniel Vilaró, el protagonista d’aquesta història. Ell, sense saber-ho, ha mobilitzat un seguit de persones i serveis de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per donar vida a un projecte de memòria històrica rellevant en el fons i en la forma.

Daniel Vilaró va ser empresonat del 1939 al 1942 en tres presons diferents. Des d’allí va explicar a la Lola Piñol (la seva dona) com vivia el dia a dia. En total, va enviar unes 240 cartes. Era l’única forma que tenien de relacionar-se. La Lola va guardar totes les cartes en una caixa de sabates, fins que un dia la seva filla, Rosa Vilaró Piñol, va decidir buscar una sortida que donés valor a aquest material tan interessant.

La Rosa Vilaró era conscient de la importància d’aquestes cartes i va fer un estudi prenent-les com a base documental. Però volia anar més enllà i va preguntar al seu amic Joan Prat, catedràtic d’Antropologia Social de la URV, com podia donar visibilitat a l’estudi. Prat es va posar en contacte amb el Jaume Llambrich, tècnic de publicacions a Publicacions URV, el segell editorial de la URV, perquè valorés la possibilitat de publicar aquestes cartes. Finalment, el segell editorial de la URV se’n va fer càrrec.

El llibre és un estudi sobre les presons franquistes de postguerra, elaborat per la Rosa Vilaró a partir de les cartes del seu pare. Publicacions URV ofereix l’obra en accés obert perquè tothom pugui llegir-la o descarregar-la. Les cartes del Daniel, però, esdevenen un material exclusiu en si mateix. La Coral Cuadrada, professora d’Arxivística al grau d’Història de la URV, ha destacat que deixen constància d’una realitat que no sempre queda reflectida als llibres d’història.

Per tot plegat, Publicacions URV va considerar que calia donar un tractament diferencial a les cartes i li ho va explicar a la Carme Montcusí, coordinadora del CRAI del Campus Catalunya de la URV, perquè l’ajudés. A partir d’aquí, tot va començar a rodar; Montcusí i Cuadrada van pensar en la Judit López, que llavors estudiava Història i era becària al CRAI. Creien que era la persona ideal per fer un tractament tècnic d’aquest arxiu familiar, una feina que es va convertir en el seu treball de final de grau.

En paral·lel, des del CRAI es van digitalitzar tots els documents del Fons Vilaró per preservar-los i recuperar-los per a futures recerques. El personal del CRAI del Campus Catalunya i Publicacions URV van fer-se càrrec d’aquest procés de digitalització.

Aquesta feina ha permès que tothom pugui consultar les cartes de forma gratuïta a la xarxa, ja que s’han incorporat a la Memòria Digital de Catalunya (MDC), un repositori que recull el patrimoni documental d’institucions científiques i culturals catalanes, i que gestiona el CSUC. Les cartes o les fotografies no només són records familiars: sovint mostren com és un moment històric. Les cartes del Daniel reflecteixen la situació que patien els republicans a les presons.

Aquest projecte no ha deixat indiferent a ningú. La Rosa Vilaró ha vist conservades les cartes del pare, el CRAI del Campus Catalunya de la URV s’ha estrenat a la Memòria Digital de Catalunya i la Judit López ha canviat la direcció de la seva carrera professional.

Font: Fil al Twitter de la URV