500 revistes a RACO: un projecte també de la Biblioteca de Catalunya

500 revistes a RACO: un projecte també de la Biblioteca de Catalunya

El novembre de 2018 el repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) va arribar a les 500 revistes incorporades.

Amb motiu de l’assoliment d’aquesta fita, estem fent tot una sèrie d’entrevistes amb responsables de revistes, col·laboradors, experts i usuaris de RACO perquè n’opinin sobre el repositori i la seva trajectòria.

En aquesta ocasió ha estat el torn de la Biblioteca de Catalunya, institució que juntament amb el CSUC va posar en marxa RACO l’any 2006 amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

Entrevistem Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya i membre del comitè editorial de RACO:

– Per què vau decidir impulsar el repositori RACO?

Els anys previs i de creació de RACO, internet i l’entorn digital havien obert una finestra estratègica que permetia pensar en productes per proporcionar accés a continguts substancials de i per a la recerca, i per facilitar l’increment a la xarxa de continguts creats a Catalunya des d’una aposta ferma per l’accés obert. La Biblioteca de Catalunya, com a institució nacional ha promogut la creació de repositoris i plataformes que donin accés universal a la informació. RACO és fruit d’una llarga tradició de col·laboració entre biblioteques i d’aquesta oportunitat i reflexió.

– Quins beneficis creieu que aporta RACO?

Per als usuaris d’arreu del món el benefici és clar, poden descobrir i consultar revistes des d’un únic punt, revistes que, sense RACO, haurien de cercar a través de diferents mitjans. Des del punt de vista dels participants, RACO situa a institucions “petites”, rellevants en la creació de continguts científics i culturals, però amb pocs recursos, en un espai comú amb els productors principals d’aquests continguts, l’àmbit acadèmic; aquesta suma crea una bossa de coneixement a l’entorn de la literatura científica i d’alta cultura que abans de RACO era inexistent.

– Quin futur veieu per a les revistes?

Les revistes, com el conjunt de productes d’informació –especialment de l’àmbit digital-  canviaran de tipologia, formats, manera de transmetre’s i consumir-se, però el que és important són els continguts que proporcionen, i aquests sens dubte, es continuaran generant; en qualsevol cas, caldrà adaptar-se al context canviant i adaptar RACO a les necessitats de cada moment.

– I per a RACO?

RACO, com a plataforma de difusió del resultat de l’estudi i la recerca a Catalunya –entesa en un sentit ampli- hauria de tenir recorregut per anys; és una eina necessària d’accés al coneixement generat al país, a més de plataforma d’edició i punt de trobada d’interessos d’entitats i institucions, que complementa les iniciatives individuals.

– La Biblioteca de Catalunya lidera també ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), un projecte que ha estat sempre al costat de RACO. Quines similituds tenen ambdós repositoris?

Es tracta de projectes complementaris nascuts en paral·lel. ARCA per a les revistes i publicacions tancades, que presentaven un format i model editorial diferent a l’actual; i RACO per a les revistes en curs, en molts casos ja nascudes digitals.

Totes dues iniciatives van sorgir per donar resposta a una demanda, en un moment en què els repositoris cooperatius a Catalunya eren pocs i principalment institucionals; ARCA i RACO es basen en la col·laboració i, en bona mesura, aquesta és la clau del seu èxit.

Comparteix