500 revistes a RACO: un projecte amb la implicació de la Institució CERCA

500 revistes a RACO: un projecte amb la implicació de la Institució CERCA

Amb motiu de les 500 revistes incorporades al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), estem fent tot una sèrie d’entrevistes amb responsables de revistes, col·laboradors, experts i usuaris de RACO perquè n’opinin sobre el repositori i la seva trajectòria.

Aquest cop ha estat el torn de la Institució CERCA, on Lluís Rovira, el seu director, és membre del comitè editorial de RACO.

Entrevistem Lluís Rovira, director de la Institució CERCA, Centres de Recerca de Catalunya:

– Quina opinió et mereix el repositori RACO?

RACO “dóna veu” a un conjunt de revistes amb continguts científics que en molts casos resten fora dels principals circuits d’informació acadèmica. Per tant, aquest repositori augmenta la visibilitat d’una gran quantitat de recerques que són patrimoni cultural i científic del país, i complementa així a la resta de publicacions científiques. A més, RACO té el mèrit que gran part dels seus continguts són en català, contribuint així a consolidar la nostra llengua com a via de comunicació científica. En base a això, RACO esdevé una eina estratègica de país, especialment de país ben organitzat, diria jo.

– Quins beneficis creus que aporta RACO?

RACO amplifica la visibilitat i l’accés a continguts, com ja he esmentat. Però també és molt important que pel simple fet de ser a RACO les revistes han de fer un esforç per complir uns estàndards de format i això fa millorar la seva qualitat.

D’altra banda, el patrimoni de publicacions científiques en català és molt fràgil i facilitant l’accés als continguts es revitalitzen les revistes. A més, un altre tret rellevant és que el contingut de les revistes és original i amb un nivell de detall moltes vegades a escala local que la recerca més acadèmica molts cops no és capaç d’assolir. Tot això aporta a RACO una singularitat extraordinària. En recerques històriques i antropològiques, de patrimoni natural, de filologia i onomàstica, etc. RACO és un recurs imprescindible.

– Com veus l’evolució del repositori?

La realitat sempre sorprèn i supera les previsions. Quan va començar RACO es va fixar una estimació de sostre de revistes que ja ha estat àmpliament superada. Per tant, es pot concloure que RACO no ha de patir per manca de continguts. Ara bé, el veritable repte és mantenir-lo: intentar preservar la qualitat del repositori i garantir el seu funcionament a futur no és ni fàcil ni gratuït i aquí rau la qüestió.

Els responsables de les polítiques culturals i científiques del país s’haurien de sentir interpel·lats i respondre amb un major suport a RACO. També seria interessant explorar les administracions locals, com les diputacions, per fer-les participar d’una eina que posa en valor els seus territoris i la seva gent, en base a costos marginals.

– Quin futur creus que tenen les revistes?

La majoria de les revistes presents a RACO s’han fet per convicció de les persones que les han impulsat, “peti qui peti”. Per tant, estan impregnades de caràcter fort i ferm i no deixaran de publicar-se perquè RACO hi sigui o no hi sigui. En aquest sentit, moltes revistes crec que seguiran endavant en qualsevol circumstància.

També crec que gràcies a RACO les revistes milloren i també coneixen quins volums de consulta reben els seus articles. Aquest fet pot generar una informació de retorn que pot modificar les estratègies o enfocaments de les revistes, al meu entendre cap a una direcció positiva.

– Després dels anys que has estat membre del comitè editorial de RACO, quina valoració en fas?

La meva valoració és positiva i optimista. S’ha generat la consciència que cal preservar els continguts de moltes revistes locals i fer-los accessibles a la xarxa. Això s’ha fet de manera organitzada i acompanyant editors i institucions perquè millorin la seva publicació. Ara cal implicar més a les administracions perquè donin suport a la iniciativa.

-Alguna anècdota o curiositat relacionada amb el repositori?

Doncs just ara he fet una cerca a RACO del nom del lloc on hi ha casa meva, Cal Cantó, amb 10 habitants i 1.100 metres d’altitud, i he descobert que hi ha un article on diu que hi tenim rata cellarda!

Comparteix