500 revistes a RACO: entrevista amb Ciro Llueca, la visió d'un director

500 revistes a RACO: entrevista amb Ciro Llueca, la visió d’un director

El repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) ha arribat a les 500 revistes incorporades.

Amb motiu de l’assoliment d’aquesta fita, estem fent tot una sèrie d’entrevistes amb responsables de revistes, col·laboradors, experts i usuaris de RACO perquè n’opinin sobre el repositori i la seva trajectòria.

Aquest cop hem parlat amb Ciro Llueca, director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per la visió àmplia que té del paper que fan o poden fer les biblioteques i els repositoris, com ara RACO, per donar suport a l’aprenentatge i a la recerca.

Ciro Llueca, director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC:

– Quina opinió et mereix el repositori RACO?

Immillorable. És un gran èxit de la cooperació entre institucions. De les fonts d’informació que més he recomanat i he utilitzat, amb els diversos barrets que he portat: estudiant, professor, petita recerca, i fins i tot com a gestor cultural. L’he consultat molt sovint. No conec una eina similar a altres països, especialment perquè està adreçada a revistes en obert i, per tant, depassa el rol d’accés a continguts històrics. El CSUC també té sentit gràcies a projectes com aquest.

– Quins beneficis creus que aporta RACO?

Accés. D’una banda, la concentració de col·leccions senceres en un mateix espai. Per tant, la compilació, ordenació, gestió dels permisos de propietat intel·lectual, i posada a disposició mitjançant una infraestructura tecnològica, que a més pot garantir certa preservació dels originals, que ja no requereixen consulta física.

D’altra banda, l’accés és un sentit estricte, la possibilitat d’accedir, buscar, consultar i descarregar els textos que s’hi dipositen. És un magnífic exemple de la digitalització de biblioteques, arxius, museus i centres de recerca. El fet que estigui pensat per a col·leccions vives, a més, segur que ajuda a la pròpia gestió editorial de les institucions editores. Dona valor al servei que donen aquestes institucions culturals, i participa de la idea d’una ciutadania més informada i que té més criteri.

– Com veus l’evolució del repositori?

A banda de millorar les eines de cerca, i interoperar encara més amb els sistemes de cerca i posicionar una mica millor els continguts a Google, si això és possible, mantenir i augmentar el nombre de col·laboradors, que ja són molts.

Tot i respectar els criteris d’inclusió, posar el focus en tot tipus de publicacions: col·legis professionals, treballs d’autoedició, publicacions municipals. Vèncer les resistències dels editors menys convençuts. Seguir creixent. Qui sap si acabar fusionant-se amb el repositori ARCA, per diluir la frontera entre revistes tancades i revistes obertes, que només té sentit des d’una perspectiva de gestió bibliotecària. Si la Generalitat de Catalunya ajudés a finançar l’esforç de digitalització de les col·leccions, molt millor. Del que estic convençut és de la seva utilitat, ara i més endavant.

– Quin futur creus que tenen les revistes?

Crec que és incert. Com a continuació lògica de la Llei de creixement exponencial de Price (1963), Negroponte va explicar molt bé a “Being digital” (1995) la transformació de la unitat mínima de transmissió de coneixement, de l’àtom al bit. El llibre reemplaçat per la revista; la revista per altres elements, com el capítol o l’article; l’article per un paràgraf o un gràfic, i així ad infinitum, sobretot en determinades disciplines.

Per descomptat, el rol de l’edició és inqüestionable: professionals que tenen expertesa en millorar els textos acadèmics i científics, que identifiquen temes d’interès i contextualitzen els articles que s’hi publiquen. També, que actuen de node amb experts en la matèria, que garanteixen el contrast i l’originalitat del que es publica.

A la meva universitat, la majoria del professorat ja selecciona per a l’alumnat només nodes de coneixement més atomitzats que llibres o revistes. La periodicitat és la primera víctima d’aquesta transformació: per què esperar al número de desembre, quan l’article és a punt tres mesos abans? La publicació continuada d’articles pot fer que les revistes s’assemblin més a plataformes de divulgació, a blogs d’internet, a difusors de càpsules informatives, que a les històriques col·leccions seriades. La revista, però, garanteix normalment qualitat i coherència als continguts, i és aquesta prestació la que entenc es mantindrà, més enllà del seu format tradicional.

– Alguna anècdota relacionada amb el repositori que vulguis destacar?

Recordo amb especial afecte dos moments en què he participat des del back office. De 2003 a 2006 jo formava part de la Junta del COBDC amb la presidència d’Eugènia Serra, quan la revista Ítem es va afegir a RACO. La gerent Begoña Aguilera va haver d’escriure a la totalitat dels autors i autores, des de 1987, per sol·licitar-ne el permís! Aquesta és una inversió de temps i esforç enorme.

Anys més tard vaig ser regidor a la meva ciutat, Figueres. I vaig poder acompanyar el projecte de digitalització i dipòsit a RACO de la impressionant col·lecció dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, des de 1959. És una de les col·leccions que més consulto al RACO, per interès personal i com a pare de dos joves estudiants que han d’investigar temes locals.

Comparteix