500 revistes a RACO: entrevista amb Josep M. Grau, l'experiència d'un usuari

500 revistes a RACO: entrevista amb Josep M. Grau, l’experiència d’un usuari

El repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) ha arribat a les 500 revistes incorporades.

Amb motiu de l’assoliment d’aquesta fita, estem fent tot una sèrie d’entrevistes amb responsables de revistes, col·laboradors, experts i usuaris de RACO perquè n’opinin sobre el repositori i la seva trajectòria.

En aquesta ocasió hem parlat amb Josep M. Grau Pujol, president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, historiador i entusiasta de RACO, on a més de ser un usuari expert també coordina dues de les seves revistes (Aplec de Treballs i Podall).

Josep M. Grau Pujol, president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

– Quina opinió et mereix el repositori RACO?

Pels centres d’estudis, RACO és una excel·lent plataforma per divulgar el contingut de les revistes que editem, ofereix una segona vida a les publicacions en paper, també ens estalvia part dels intercanvis i espai a la biblioteca. Com a historiador, RACO és una eina bàsica per a localitzar articles per a la realització d’investigacions, evitant desplaçaments inútils a les ciutats, sobretot quan un viu fora d’elles, a més permet interelacionar territoris.

– Quins beneficis creus que aporta RACO?

Quan no existia RACO l’única solució possible era fer fitxes dels articles, comprar les revistes o fotocopiar els articles que interessaven, és a dir, temps i emmagatzematge físic en capses. Ara amb els repositoris s’ha democratitzat l’accés a la informació, però a més es visibilitzen i rendibilitzen les hores dedicades a la recerca i es poden compartir continguts. També permet als catalans que viuen a l’estranger o a professors internacionals accedir a treballs que d’altra manera no els hi seria possible.

RACO ha d’evitar una historiografia centralitzada a Barcelona, cal que les comarques tinguin una major presència en el relat, en l’actualitat el nivell acadèmic de les revistes és alt i no citar-les és senyal d’ignorància, indiferència o menyspreu.

– Com veus l’evolució del repositori?

Totalment positiva, la inclusió de nous títols i l’augment constant de les consultes, és un signe de consolidació, però cal fer major difusió, atreure als que no són nadius digitals. La incorporació dels enllaços a les bases de dades del fons d’història local de la UAB o al catàleg d’Argus, és un bon indicador que les coses es fan bé i són útils. En els webs de pàgines de turisme convindria que se citessin articles sobre monuments publicats a RACO per ampliar informació.

– Quin futur creus que tenen les revistes? I RACO?

Vivim en una època de transició en l’edició de les revistes, els centres d’estudis per sobreviure encara necessitem els subscriptors i sense una obra en paper, no podem cobrar una quota, però d’altra banda, l’edició digital ens permet afegir més pàgines i fotos en color a uns preus més baixos, la tasca més feixuga és sens dubte empaitar als col·laboradors, repassar, esmenar els originals i cercar finançament. El voluntarisme va de baixa i caldrà implicar els agents culturals del territori, especialment museus i arxius, però també les universitats properes; en un futur cal la implicació de tots, crear xarxa i complicitats.

Un altre repte que és admissió de les revistes inactives i les actes de jornades i congressos. És incomprensible que a RACO hi manquin publicacions emblemàtiques com la Revista de Catalunya (Barcelona), Ilerda (Lleida), Monografies del Montseny (Viladrau) o el Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (Aiguamúrcia), per dir alguns noms.

– Alguna anècdota relacionada amb el repositori que vulguis destacar?

En ocasions en les cerques, l’usuari es pot trobar amb alguna confusió a causa de les homonímies d’alguns autors o la manca d’unificació de criteris en l’entrada dels registres, sobretot quan els autors tenen més d’un nom propi o en l’original no hi consta el segon cognom. També caldria insistir als autors que en els títols sempre hi figurés la temàtica, el territori i l’època tractada.

-Per últim, vols fer-nos qualsevol altre comentari?

Agrair sincerament la feina de les persones i organismes implicats en el bon desenvolupament de RACO, tant el CSUC com l’IRMU, que estiguin receptius als suggeriments i noves oportunitats de la societat digital que ens trobem.

Alguns lectors ens han demanat la possibilitat de poder incloure en un apartat del web el PDF sencer de les revistes, amb els crèdits on hi figurin els noms del consell de redacció.

Convindria també demanar als editors que reduïssin el temps de segrest de les revistes, que hauria d’anar associat amb les subvencions rebudes amb finançament públic. A cada demarcació seria necessari fer un detallat inventari de les revistes acadèmiques que manquen incorporar a RACO i planificar un calendari d’inserció.

Finalment, és necessari sensibilitzar els polítics perquè dediquessin els recursos necessaris perquè RACO es consolidi i sigui un referent europeu.

Comparteix