L’11 de desembre, ha tingut lloc la presentació del llibre Prosopagnosia, de Pilar Rosado, professora del Departament d’Arts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la UB i usuària del CSUC, publicat conjuntament amb Joan Fontcuberta a l’editorial RM.

La prosopagnòsia (trastorn de la percepció i la memòria que dificulta identificar o recordar les cares) dóna nom a un projecte que parteix de l’arxiu fotogràfic d’un diari local asturià actiu als anys 30, que recull imatges de personalitats públiques de l’època.

Aquesta col·lecció de cares és l’entrada d’un algorisme de deep learning de tipus GAN (Generative Adversarial Network), que desenvolupa un procés d’aprenentatge automàtic que permet generar noves cares a partir dels retrats de l’arxiu (tot i que podria aplicar-se a qualsevol tipus d’imatge). Aquest algorisme s’ha entrenat i implementat al maquinari del Servei de Càlcul del CSUC.

La particularitat d’aquest model de deep learning és la seva estructura antagònica, per la qual dues xarxes neuronals s’entrenen simultàniament: una xarxa generativa aprèn a generar imatges que imiten els valors visuals de les fotografies del conjunt d’entrenament i una xarxa discriminant examina una barreja de fotografies originals i imatges generades i tracta d’identificar quines no són autèntiques.

L’entrenament d’aquestes dues xarxes és simultani i iteratiu, de manera que la xarxa generativa és capaç de generar imatges progressivament més semblants al conjunt d’entrenament, mentre que la xarxa discriminant aprèn a distingir les imatges generades de les fotografies originals.

Finalment, quan la xarxa discriminant no pot identificar quines imatges han estat generades i quines provenen de l’arxiu original, l’entrenament es dóna per finalitzat. La xarxa generativa serà ara capaç de generar, partint d’una entrada aleatòria, noves imatges que ressemblen les originals però són independents d’aquestes.

El resultat d’aquest procés ha estat una nova col·lecció d’imatges fotorealistes de persones històriques possibles que mai van existir. Les imatges finals són fotogràficament convincents, però el llibre també recull la meravellosa seqüència d’aprenentatge que, com si fos l’ontogènia d’un ésser viu, evoca passos importants en la història de l’art: expressionisme, cubisme, surrealisme, abstracció…