Després del 7 anys amb el DNI 2.0, també anomenat DNI electrònic, no s’ha aconseguit que la relació dels ciutadans amb l’administració es realitzi a través d’aquest mitjà com a canal majoritari.

Aquest fet ha estat conseqüència de les múltiples barreres que presenta i la dificultat per superar l’anomenada fractura digital en el seu ús. Els motius de la seva manca d’ús els podem trobar en els problemes d’utilització del DNI en els equips personals, ja que cal instal·lar drivers, navegadors, Java i altres elements complexes per a persones sense coneixements avançats.

A més, cal sumar-li la manca d’interès per part de la ciutadania, així com el poc desenvolupament de la tramitació electrònica amb les administracions públiques. També la falta de promoció i formació en la seva utilització amb l’administració ha estat un motiu per al seu desús.

Per solucionar aquesta problemàtica, la Direcció General de Policia ha presentat el nou DNI 3.0, que incorpora com a novetat significativa la integració de la tecnologia NFC (Near Field Communication) un sistema d’intercanvi d’informació basat en la proximitat entre dispositius.

Així, el nou DNI 3.0, a més de renovar el seu disseny, compta amb un xip de transmissió per radiofreqüència i NFC per a enviar les dades de forma segura a d’altres dispositius mòbils, com ara smartphones, permetent així la identificació a través d’aquests dispositius.

La tecnologia NFC s’està utilitzant actualment per a la identificació, recollida i intercanvi de dades i pagament mòbil. Per exemple, els bancs han estat uns grans impulsors d’aquesta tecnologia i per tant presenta un nivell alt de maduresa. Actualment, existeixen en el mercat diferents dispositius mòbils amb suport d’aquesta tecnologia i es preveu que s’estengui la seva implantació. El repte es troba especialment en que els dispositius de gama mitja/baixa la implementin.

D’altra banda, la tecnologia NFC no està exclosa de riscos, les aplicacions que facin ús de NFC han d’implementar protocols criptogràfics segurs en els canals de comunicació així com l’establiment d’una capa de seguretat en l’accés a les aplicacions.

A més, el nou DNI ha augmentat la seva capacitat de memòria i disposa d’un nou xip més ràpid, la qual cosa permetrà que sigui utilitzat com a un document de viatge electrònic.

Els primers DNI 3.0 s’han començat ja a emetre a la ciutat de Lleida i la seva implantació s’estendrà progressivament a la resta del territori espanyol.

A més del DNI 3.0, també s’ha actualitzat el passaport. El nou passaport 3.0, que ja s’està emetent a tota Espanya, està dotat d’un xip de major capacitat i velocitat; un nou paper de seguretat, components hologràfics renovats; tactocel i altres mesures de seguretat invisibles. A més, el titular del passaport podrà deixar a la base de dades de passaports un punt de contacte, telèfon o correu electrònic, perquè en cas d’emergència fora del territori espanyol es pugui avisar algú del seu entorn.

Des del servei d’administració electrònica del CSUC s’aprecien aquestes novetats i millores com a un element d’interès en relació a la identitat mòbil i l’accés a les aplicacions.