Amb el lema “Catàleg de serveis a la universitat i la recerca”, la Universitat de Lleida (UdL) ha acollit la dissetena edició de la Trobada dels Serveis Informàtics de les Universitats de Catalunya (TSIUC’16), un esdeveniment anual organitzat pel CSUC, que en aquesta ocasió ha volgut mostrar com s’afronta el repte d’oferir un catàleg de serveis per al conjunt d’usuaris d’una institució, ja siguin serveis propis com compartits, així com posar en relleu les tendències en nous serveis i els reptes als quals s’han d’enfrontar gestors i adminis­tradors de serveis TIC per a la seva implementació.

La TSIUC’16 ha tingut lloc a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus de Cappont de la UdL i ha comptat amb una vuitantena d’assistents.

L’obertura de la trobada ha anat a càrrec de Roberto Fernández, rector de la UdL; Josep Pallarès, director general d’Universitats, i Miquel Puig, director general del CSUC.

Puig ha comentat que “hi ha una dita africana que diu que si vols anar ràpid ves sol però si vols anar lluny ves acompanyat. Al CSUC anem acompanyats i ajudem les universitats a que s’ajudin entre si”. També ha afegit que la TSIUC “és un exemple de jornada que pretén compartir experiències de manera que tothom pugui aprendre, perquè les idees serveixen per generar més idees”.

Per al director general d’Universitats, “el sistema universitari català és divers, però la seva fortalesa recau en la dinàmica col·laborativa que el forma”. A més, ha explicat que “l’objectiu dels sistemes informàtics de les universitats és intentar fer la vida universitària més fàcil, ja que així tots en sortim beneficiats”.

Per últim, Fernández ha destacat que el distintiu del progrés a Catalunya vers les altres comunitats europees és la forta col·laboració institucional que ha fet més fort el país; perquè la importància no recau en tenir una única universitat al capdavant de les més importants del món, sinó disposar d’un sistema universitari fort i potent en conjunt, com el sistema universitari català, que és, en el seu conjunt, el més important de l’estat espanyol i un dels primers del sud d’Europa”.

La trobada s’ha dividit en dues sessions, la primera, moderada per David Barroso, de la UdL, ha comptat amb cinc ponències. Fabrizio Magnani, de Gartner, ha explicat com contribuir a l’èxit de la universitat utilitzant l’IT Service Portfolio. Tot seguit, Adelaida Cabrero, de la Universidad de Jaén ha explicat les característiques del catàleg de serveis de la CRUE i ha parlat breument també del de la Universidad de Jaén. Els ServeisTIC UPC o com lligar el catàleg als usuaris i tècnics ha estat el propòsit de la tercera ponència que ha presentat Boris Martínez, d’UPCnet, i que ha comptat també amb una demo a càrrec d’Eulàlia Formentí, també d’UPCnet.

A continuació, Gorka Roldan, del CSUC, ha explicat la gestió d’un catàleg de serveis TIC consorciat i Ainhoa del Val, de Telefónica, ha parlat sobre els reptes de l’elaboració del catàleg de serveis d’aquesta empresa.

La segona sessió ha consistit en una taula rodona amb responsables TIC de diverses universitats moderada per Antonio Valle, de G2, Gobierno y Gestión de TI, i on han intervingut Mercè Cabo, de la UPF; David Barroso, de la UdL; Dídac López, de la UdG; Juanjo Martí, de la UOC, i Joan Busquiel, de la UVic-UCC.

Durant el debat s’han tractat conceptes relacionats amb la creació i els beneficis de disposar d’un catàleg de serveis a les universitats. Així, un dels primers beneficis comentats ha estat l’organització, ja que el catàleg afavoreix l’ordenació i conceptualització dels serveis. També s’ha mencionat que el catàleg serveix per millorar els propis serveis, ja que al definir-los es veu també com enriquir-los. La unificació i estandardització de procediments han estat altres beneficis comentats, juntament amb l’autogestió que suposa el fet de disposar d’un catàleg unificat, els rols i responsabilitats, i la visibilitat que aporta a la institució, entre d’altres aspectes.

A la cloenda, Xavier Peiró, director de Serveis TIC del CSUC, ha centrat el seu parlament en fer un breu repàs dels serveis consorciats TIC amb les diferents universitats, indicant que “la relació entre les universitats i el CSUC ha estat cada cop més fluïda”, i que “s’ha anat establint una relació de confiança que ha permès incrementar de forma molt important el nombre de projectes realitzats o en execució”.

Peiró també ha destacat la “dificultat de fer projectes consorciats en els quals hi hagi transformació, per l’impacte organitzatiu i de gestió que tenen en les universitats”. Al mateix temps, ha comentat que “els projectes consorciats sempre són una mica més lents que els individuals”, i n’ha donat dos motius principals. D’una banda, “perquè el punt de partida de cada universitat és diferent”. I de l’altra, “perquè s’ha de consensuar una solució que sigui vàlida per a totes les universitats participants”. Per acabar, Peiró ha volgut remarcar el valor del CSUC com a exemple de consens i consorciació, ja que “consorciem serveis i junts arribem més lluny”.

La TSIUC’16 ha estat possible gràcies a la tasca duta a terme pel comitè de programa format per Joan Busquiel, de la UVic-UCC; Juanjo Martí, de la UOC; David Barroso, de la UdL i Lluís Anglada, Xavier Peiró i Caterina Parals, tots tres del CSUC. La trobada ha comptat amb el patrocini de Telefónica i la col·laboració de Satec i de la UdL.